Les malalties de les venes afecten més del 40% de la població mundial i a més del 60% de les dones de més de 30 anys en forma de varices, úlceres i altres manifestacions de la insuficiència venosa crònica.
La funció de les venes consisteix en retornar la sang des de els diferents òrgans o extremitats en direcció al cor, essent ajudades en aquesta tasca pels vasos limfàtics.
 A nivell de les extremitats, les venes posseeixen un mecanisme per tal de poder vèncer la força gravetat que comporta el fet d’estar dempeus, que són les vàlvules que donen pas a la sang cap al cor i bloquegen el reflux cap a les cames.
Quan les vàlvules no són sanes (incompetents), es produeix una dilatació progressiva de les venes per cúmul de sang en elles. Aquesta dilatació es manifesta en forma de pesadesa, picor, cremor, inflor i sensació d’entumiment a les cames a més de la seva visualització a través de la pell.
Quan les dilatacions venoses són de menys d’un mil•límetre de diàmetre (epidèrmiques) s’anomenen

TELANGIECTÀSIES

(o aranyes

vasculars

), si tenen entre 1 i 3 mil·límetres (subepidèrmiques) s’anomenen

VARICES RETICULARS

(varicositats) i si són d’un diàmetre major als 3 mil·límetres, s’anomenen

VARIUS TRONCULARS

(varius).
Algunes de les complicacions de les varices poden ser la formació de:

• èczema venós: reacció de la pell a la dilatació que genera una descamació augmentada,
• dermatitis ocre: tinció marronosa fosca per sortida de glòbuls vermells dels vasos més petit que, un cop alliberen el ferro de la hemoglobina que porten, tenyeix la pell de forma irreversible, 
•  úlceres: l’augment de la pressió sobre la pell la fa emmalaltir i perdre la seva continuïtat,
• flebitis: la dilatació de les venes produeix una tortuositat del seu recorregut que, en enlentir el fluxe sanguini, pot provocar que la sang es coaguli dins dels propis vasos, provocant una reacció inflamatòria al seu voltant dolorosa i visible a través de la pell.